Retaule del Roser de Torà, exposat all Museu Comarcal de Manresa

El retaule del Roser de Torà

L’APACT va fer una recollida de signatures a fi de demanar i aconseguir el retorn de sis taules en relleu policromat pertanyents al retaule del Roser de la parròquia de Torà, que estan exposats actualment al Museu Comarcal de Manresa.

L’any 1937 aquests relleus, juntament amb altres objectes d’un important valor patrimonial, van ser portats a Manresa per ordre de la Generalitat, suposadament per evitar la seva destrucció. Amb motiu de la reforma de l’església parroquial de Torà, l’APACT ha engegat aquesta campanya per reclamar-ne la devolució.

Adhesió de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Torà va acordar adherir-se i donar suport a l’APACT en la sol·licitud de retorn del retaule.

Finalment la campanya no va acomplir el seu objectiu i el retaule segueix esposant-se al Museu Comarcal de Manresa. El Museu n’ha fet una restauració exel·lent i aconsellem la seva visita.

EL RETAULE DEL ROSER

Segons el llibre de la confraria del Roser -devoció impulsada pels dominicans des d’època baixmedieval-, conservat a l’Arxiu Parroquial de Torà, el dia 21 de maig de 1666 es va signar un contracte entre l’escultor Josep Generes, de Manresa, i Mossèn Manuel Coberó, prior de la Confraria del Roser de la parròquia de Sant Gil, per tal de construir el retaule i el sagrari de la capella del Roser, tot plegat pel preu de 400 lliures.

Josep Generes era un escultor manresà que també va ser l’autor del desaparegut retaule del Roser de Castellfollit de Riubregós -es devia tractar d’una empresa paral·lela o consecutiva-, del qual se’n conserva com a únic testimoni una fotografia antiga. Malgrat desaparèixer en la seva major part, del retaule del Roser de Torà encara se’n conserven sis fragments que es poden contemplar a les sales del Museu Comarcal de Manresa i que prou mereixerien una visita de tots els toranesos entusiastes de l’art i del seu patrimoni.

Els fragments conservats corresponen a les escenes de: l’Anunciació, Visitació, Adoració, Presentació, Pentecosta i Assumpta, totes elles composicions inspirades en gravats italians del segle XVI, que reproduïen obres de pintors com Correggio.

Segons les fotografies antigues que es conserven, sabem que a part de la totalitat de misteris de Goig, de Dolor i de Glòria que composaven el retaule, en aquest també hi havia la imatge central de la Verge del Roser entregant el rosari a Sant Domènec i a banda i banda hi havia les imatges de Sant Sebastià i Sant Roc, que també eren titulars de la confraria.

Maria Garganté