… Havien passat els anys i, amb la construcció de noves vies d’accés, el camí ja era menys transitat. Però era un camí humil que guardava una part important de la memòria de la nostra gent. Parlem avui de la destrucció d’una part del nostre patrimoni públic. Parlem de l’antic camí que unia, des de temps immemorials les poblacions de l’Aguda i Torà. Parlem d’un camí de ferradura interessant des del punt de vista constructiu i de gran valor històric i patrimonial, on s’han fet obres per soterrar una canonada d’aigua. Amb l’ajuda de maquinaria pesant s’han fet moviments de terres i roques, eixamplant i esborrant el camí original. S’ha excavat en tot el seu recorregut, aixecant els trams del terra empedrat i esglaonat, i enderrocant parets de pedra. En desaparèixer les ziga-zagues ara en resulta un camí molt costerut.

Ara que el dany és irreparable, no hauríem pas de pensar que aquesta dissortada actuació sigui fruit d’una barreja d’intencionalitat i menyspreu. Més aviat es deu tractar d’un greu desconeixement dels valors del propi territori, i d’una continuada, estesa i preocupant manca de sensibilitat.

El cas és que si seguim així, aviat se’ns ressecarà l’ànima, sense que cap esperit o “fantasma del Nadal” (com en el conte de Dickens) ens pugui alertar de quin serà el nostre futur desolador. I el que hauremperdut, ho haurem perdut per sempre.

*Extracte de l’article de Maria Garganté i Josep Maria Santesmasses, publicat a la revista Llobregós Informatiu núm. 51, el podeu llegir sencer aquí