Monestir benedictí situat a 7 quilometres de Torà cap a llevant, al fons de la vall de Cellers, on comencen les serralades cap a Pinós. De l’antic monestir només queda l’església que és de planta centralitzada amb un cos quadrangular amb tres absis semicirculars ultrapassats, un a cada cara del quadrat excepte en una, on es troba la façana. Dins el gruix del mur hi ha dues petites absidioles, una a cada banda de l’absis central. En l’espai central s’alça una cúpula sobre quatre petxines, que exteriorment es transforma en un volum quadrat amb teulada a quatre vessants.

Té una cripta sota l’absis central, amb tres naus i dotze columnes amb capitells esculpits. Aquesta cripta fa que l’espai del presbiteri estigui força elevat; dues escales, una a cada banda, donen accés a aquest espai i al centre s’obre la porta de la cripta.

A la façana principal es troba la porta d’entrada que és d’arc de mig punt decorada amb dues columnes amb el capitell esculpit que aguanten una cornisa, la de un costat decorada amb temes vegetals i l’altre amb creus dins d’un cercle, on es recolza un guardapols, motllurat i decorat amb flors i mitges esferes, i, més a l’interior, una arquivolta. A la part superior de la façana hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, però només té una campana.

Al voltant de l’església s’han adossat al llarg del temps altres dependencies com l’anomenada Casa dels Sants (sud-est), dos patis (oest) i la rectoria (oest).