HOMENATGE A JAUME COBERÓ

Dues-centes persones es van aplegar el passat 7 de maig al monestir de Cellers en un acte organitzat per l'Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT), amb l'objectiu de recordar la figura del que va ser President de l'entitat, Jaume Coberó i Coberó.

Joan Sunyer, en nom de l'Associació, va fer un brillant i emotiu parlament en el qual va destacar la gran generositat del Jaume i la seva gran capacitat de treball, sempre en benefici de la comunitat i de forma desinteressada. El Joan va reclamar una major valoració per aquella gent que, com el Jaume, és capaç de fer quelcom més enllà de la seva frontera individual o familiar. "Els hauríem de valorar -va afirmar- sense vergonyes ni complexos perquè esdevinguin un model, un exemple per a tothom i especialment per als més joves".

A continuació la redactora de Llobregós Informatiu, Maria Garganté, explicà als assistents com esdevingué la seva amistat amb el Jaume Coberó i la influència que li va exercir durant l'etapa final de la seva vida. La Maria també va llegir un comunicat de l’historiador Josep Maria Solé Sabaté d'adhesió a l'homenatge.

Va tancar els parlaments Antoni Dalmau amb una xerrada sobre la història de Cellers i la vida quotidiana als monestirs durant l'Edat Mitjana.

Seguidament va tenir lloc un concert de música medieval, a càrrec de la Capella de Música de la Tossa de Montbui, que va interpretar cant gregorià propi de l’època. Per últim, una degustació de productes preparats a l’estil medieval va donar per acabat l’acte.

Paraules de Joan Sunyer:

Bona tarda,

A poc més d’un any que en Jaume Coberó, el company, l’oncle, l’amic, el veí ens va deixar. Avui el recordem. Es diu que una persona viu mentre hi hagi algú que el recordi. Per això estem avui aquí.

Vaig conèixer al Jaume quan ell ja era una persona gran. Dic coneixe’l perquè de vist el tenia; sobretot a la fàbrica de mosaic, a la carretera de Solsona. Sovint passa que les persones, per molt properes que siguin, ens podem veure molt però coneixe’ns, poc.

Podria fer un repàs biogràfic d’en Jaume Coberó. Que si estudià amb el doctor Miquel, l’impacte de la Guerra Civil, les noces amb la Palmira, la fàbrica de mosaic…. Podria fer també un repàs a la seva biografia: La història civil i religiosa de Torà, El carlisme a la conca del Llobregós, La història de Santa Maria de l’Aguda,…

Però del Jaume m’agradaria destacar alguna cosa que crec que és molt més important. A voltes, les qualitats més important de les persones són aquelles que no veiem nítidament, però hi són. Impregnen tot el que la persona fa, talment com si fos una olor.

Una d’aquestes qualitats era la seva tenacitat, perseverància, esforç. És ben cert que tots podem ser tenaços, perseverants i esforçar-nos però ja son menys els que ho fan pels altres. Quan aixecava paret a l’església de Sant Miquel de Fontanet o treia runa de l’església de Vallferosa o recollia documents de caixes i bosses el destí dels quals hagués estat ser cremats o quan va impulsar la creació de l’APACT o quan es passava hores i hores redactant en el seu petit i característic despatx… quan feia tot això ho feia perquè ho gaudia però també ho feia pels altres. El que tenia el Jaume era de tots; era generós. El Jaume i totes aquelles persones que treballen desinteressadament pel la comunitat on viuen, que són capaces de fer quelcom més enllà de la seva frontera individual o familiar, els hauríem de valorar sense vergonyes ni complexos perquè esdevinguin un model, un exemple per a tothom i especialment per als més joves.

Una altra qualitat que m’agradava del Jaume era el seu esperit crític, defensava les seves postures, volia que es portessin a terme. Però això no és el més important. El més important era que sabia perdre i era creatiu. No abandonava fàcilment malgrat no es fessin les coses com ell volia. El grup, el projecte comú, era més important que l’interès i el lluïment personal. Quantes vegades no l’havíem sentit a dir que estava dolgut amb alguna actuació de l’ajuntament o de l’APACT, per exemple, i en canvi sempre es podia comptar amb ell.

No vull allargar-me més en nomenar qualitats del Jaume com a persona però deixeu-me ser generós; millor dit, just i no acabar sense fer un agraïment explícit a la persona que el va acompanyar en el seu camí. La seva esposa Palmira.

Moltes gràcies